Esteve Blanch
Reflexions d'un jove ximplet …..
-
Entrades Recents
-
Arxiu
- novembre 2009 (1)
- setembre 2009 (3)
- novembre 2008 (1)
- setembre 2008 (1)
- juliol 2008 (1)
- juny 2008 (1)
- març 2008 (3)
- febrer 2008 (1)
- desembre 2007 (1)
- novembre 2007 (4)
- octubre 2007 (2)
- maig 2007 (4)
- abril 2007 (2)
- febrer 2007 (1)
- desembre 2006 (1)
-
Enllaços
Blocesfera
- Bloc d'en Jaume Marvà
- Bloc d'en Joan Cotxà
- Bloc d'en Josep Mª Aguirre
- Bloc d'en Josep-Maria Terricabras
- Bloc d'en Marc Puig
- Bloc d'en Pere Bosch
- Bloc d'en Pere Vigo
- Bloc d'en Pol Cruz
- Bloc d'en Saül Gordillo
- Bloc de l'Albert Ponsà
- Bloc de l'Oriol Jonqueras
- Bloc d’en Gerard Coca
- Per uns PPCC lliures: Els catalans no tenim rei
webs
Obama president
Finalment, Barack Obama ha aconseguit el que tots els pronòstics anunciaven, un president afroamericà a la Casa Blanca.
Obama, com a 44è president dels EUA tindrà un gran repte al capdavant d’un país en ple estat de crisis, i un gran repte com a primer afroamericà president d’un país en que el racisme ha deixat una marca important en la història.
El demòcrata ha aconseguit 349 vots electorals en contra dels 163 aconseguits per el republicà McCain. Aquesta aplastant victòria recau en varis factors. En primer lloc, trobem la impressionant mobilització dels electors, aconseguit el rècord del 66% de participació. De tots aquest electors, Obama va aconseguir la majoria de vots dels col·lectius joves, com també el suport del 66% del col·lectiu llatí. Com també sembla lògic, va aconseguir el 95% dels vots dels col·lectius afroamericans.
Un altre fet important a tenir present és la victòria demòcrata en estats típicament republicans, com ara Florida i Virginia. Una dada interessant és que a Virginia, els demòcrates no obtenien la victòria des del 1964.
Obama,, ha aconseguit il·lusionar el món amb el seu discurs, amb la seva passió, amb la seva calma i capacitat de comunicació. Ara, Obama té un important repte davant seu. En primer lloc, aconseguir no decebre a tot aquell que va il·lusionar. Ser president d’un país a on els poders fàctics i ocults tenen un poder implacable, no deixaran molt de marge al jove Obama, i de ben segur li dificultaran la seva tasca. Haurem de veure amb quina astúcia aconsegueix saltar els obstacles, i arribar a les metes promeses.
D’altre banda, també el demòcrata entrarà a la presidència en un moment molt complex, tant per el país, com per món sencer. Estats Units, es troba immers en una crisis econòmica, i està al front de dues guerres. També, haurà de reconduir tota la política internacional, no gaire ben cuidada per George Bush. I per acabar-ho d’arreglar, Rússia no ho posarà gens fàcil. El president rus, Dimitri Merdvédev ha anunciat la instal·lació de míssils a la frontera amb Polònia.
Obama té unes tasques molt complexes davant seu, i no es pot permetre badar ni cometre errors. Obama ara està al punt de mira de tot el país i de tota la comunitat internacional.
Xarxes Socials
Sindicació
I Palestina?
Article publicat a l’Avui per Salah Jamal
Sempre recordaré amb afecte aquell gest coherent i lúcid del Sr. Heribert Barrera. Fa vint anys la junta directiva de l’Ateneu Barcelonès que ell presidia em va invitar a debatre amb un prosionista i nacionalista català de quita y pon sobre el conflicte palestino-israelià, que aleshores, la primera Intifada palestina del 1989, estava en el seu punt més dramàtic.
EL SECRETARI DE L’ATENEU ENS CONVOCÀ tots dos per acordar els detalls i posar un títol al debat. Suggerí La situació actual del conflicte palestino-israelià, que el meu adversari rebutjà dient que els protagonistes són els països àrabs i Israel i que els palestins no són més que un ramat de beduïns. Així negava el dret a l’existència d’un poble… El càndid secretari, pressionat per la poderosa influència d’aquell personatge, publicà el debat amb un títol que ometia qualsevol al·lusió a Palestina. Immediatament vaig anar a exposar la qüestió a l’honorable Barrera que, a l’instant, pescava al vol el que jo argumentava. Enèrgicament, demanà al secretari rectificar el títol incloent-hi el nom de Palestina i remetre’l de nou a la premsa. Barrera murmurà: “Si no som solidaris amb els pobles oprimits perdrem la nostra essència de republicans i d’esquerra”.
M’ADREÇO A LA MILITÀNCIA: ON SÓN ARA aquells valors solidaris de l’esquerra venuts pels líders que varen succeir en Barrera? Aquests creuen com beneits que és més rendible arrambar-se a l’ombra dels poderosos israelians que solidaritzar-se amb el poble palestí, encara que això sigui a costa de buidar el partit dels valors d’esquerra i de simpatitzants… Tot comença amb una senyora neocon que, per promocionar-se a si mateixa, feia servir el nacionalisme com un clínex i freqüentava més la COPE que el seu escó a Madrid. És sorprenent que mentre la societat catalana i l’europea en general, segons les enquestes, està descobrint la naturalesa feixista de l’Estat d’Israel, els tres líders actuals d’ERC, rivals per ocupar la poltrona del partit, menyspreen el gruix de la propalestina militància i s’apressen a manifestar lloances prosionistes. Vegem: mentre el que es vanta d’ésser el més independentista de tots anima els catalans a emular els psicòpates i ultrafeixistes colons jueus a Palestina, el senyor Puigcercós, al·lucinat pel que passava a Kosovo, diu a València que els catalans hem de tenir com a referència i aliats Israel i els Estats Units, és a dir, hem de construir murs, realitzar neteja ètnica, etc., i per acabar-ho d’adobar tot el senyor Carod lloa l’Estat d’Israel com a exemple en matèria de tolerància i llibertat.
EL VICEPRESIDENT DEL GOVERN CATALÀ no s’ha assabentat del que deia el premi Nobel de la pau del 1984, el bisbe sud-africà Desmond Tutu, que assegurava que l’apartheid israelià contra els palestins supera el que hi havia a Sud-àfrica. El senyor Carod ho arregla tot donant als “rodamons” palestins 400.000 €.
AMICS MILITANTS, ELS PALESTINS reivindiquen de la comunitat internacional justícia i drets polítics i no 400.000 miserables euros donats per la Generalitat. Aquesta donació i altres serveixen per eximir-se de responsabilitats i, a casa nostra, ha servit perquè una dona venjativa i trànsfuga, que ara va de defensora dels contribuents, saldi comptes amb vosaltres.
PER CERT, LA SETMANA PASSADA ES VA organitzar un sopar míting que oferia l’ambaixador israelià i presidia el senyor Carod. M’agradaria que algú de vosaltres demanés al vicepresident que pregunti això a l’ambaixador de l’Estat modèlic: amb quines raons es prohibeix, cruelment, a centenars de palestins, malalts de càncer, sortir de Gaza per rebre tractament mèdic? D’aquests ja han mort 258 nens amb noms i cognoms, i amb reportatges i informacions periodístiques.