Esteve Blanch

Ja fa 100 dies que el govern de mas va entrar per la porta gran de la generalitat, i toca fer valoracions, no tan de la feina feta, que sol ser poca en aquest temps, sinó de la feina que volen fer.

Començarem valorant l’eina estrella del govern, les estisores. Les retallades no tenen precedents, i cap dels serveis socials se n’ha escapat. En sanitat, s’ha aconseguit que hospitals hagin de tancar plantes senceres i quiròfans, augmentant perillosament les llistes d’espera. En educació, es massificaran encara més les aules, ja que s’ha parat la contractació de nou personal i la construcció de nous centres, a excepció de la instal·lació de nous barracons (tornant al passat ….). En l’educació superior, s’apujen encara més les taxes a les universitats públiques, i sumat a la falta de beques, dificultarà moltíssim l’accés a estudis superiors a aquelles persones més desfavorides.

Però tenim l’altre cara de la moneda, i es que l’injecció de diners públics a les empreses privades, no s’atura, tenim 90 milions d’euros cap a Spanair, la intenció de vendre serveis públics a les empreses amigues del govern, i el més probable és que, la cosa, no s’acabi aquí.

El senyor Mas ens diu que hem de ser solidaris perquè no ens tractin de la generació dels egoistes, que tots ens hem d’estrènyer el cinturó. I em pregunto jo, qui son realment els egoistes ? Aquells que s’inflen les butxaques a costa dels altres ? o aquells que demanem el que ens pertoca ? Perquè ens hem de passar la vida treballant per mantenir als grans empresaris ?

El poble català hem de dir prou a les retallades socials !