Ja fa 100 dies que el govern de mas va entrar per la porta gran de la generalitat, i toca fer valoracions, no tan de la feina feta, que sol ser poca en aquest temps, sinó de la feina que volen fer.

Començarem valorant l’eina estrella del govern, les estisores. Les retallades no tenen precedents, i cap dels serveis socials se n’ha escapat. En sanitat, s’ha aconseguit que hospitals hagin de tancar plantes senceres i quiròfans, augmentant perillosament les llistes d’espera. En educació, es massificaran encara més les aules, ja que s’ha parat la contractació de nou personal i la construcció de nous centres, a excepció de la instal·lació de nous barracons (tornant al passat ….). En l’educació superior, s’apujen encara més les taxes a les universitats públiques, i sumat a la falta de beques, dificultarà moltíssim l’accés a estudis superiors a aquelles persones més desfavorides.

Però tenim l’altre cara de la moneda, i es que l’injecció de diners públics a les empreses privades, no s’atura, tenim 90 milions d’euros cap a Spanair, la intenció de vendre serveis públics a les empreses amigues del govern, i el més probable és que, la cosa, no s’acabi aquí.

El senyor Mas ens diu que hem de ser solidaris perquè no ens tractin de la generació dels egoistes, que tots ens hem d’estrènyer el cinturó. I em pregunto jo, qui son realment els egoistes ? Aquells que s’inflen les butxaques a costa dels altres ? o aquells que demanem el que ens pertoca ? Perquè ens hem de passar la vida treballant per mantenir als grans empresaris ?

El poble català hem de dir prou a les retallades socials !

Aquestes afirmacions venen referenciades a l’acte convergent que va tenir lloc a Banyoles aquest passat diumenge, a on els líders de CiU és van aferrar al passat fent una defensa aferrissada del model de família tradicional, aquell en que només existeix pare i mare.

En paraules contextuals el senyor Mas ens deia que «estem a distància estratosfèrica de les polítiques de família més avançades d’Europa». Suposu que els senyors de convergència han vist que la política social, ven, ja que en 25 anys no van fer cap esforç en política social abocada a les famílies de cap típus, i ara, pretenen donar ajuda a la família tradicional, és a dir, aquella família que té pare i mare, deixant de banda altres models de família, com son les monoparentals que, al meu entendre, segurament estaran més necessitades, i més, en temps de crísis.

Per convergència, la única preocupació, és la natalitat, que hi ha més persones de la tercera edat que joves, suposu que deuen estar preocupats per les seves pensions…. Catalunya té problemes més importants que la natalitat, com per exemple la conciliació laboral, que les famílies puguin arribar a final de mes, o que les famílies monoparentals o del mateix sexe, tinguin les mateixes oportunitats i no pateixin discriminació.

I perquè crec que els senyors de CiU només volen afavorir a la família tradicional ? És simple, el senyor Duran ens va comentar el següent: «Es ridícul, treure la paraula pare i mare i posar “progenitors”». Crec que molt a comentar no fa falta, el senyor Duran és diu clarament que l’únic model de família vàlid és el compost per mare i pare, tal i com propugna l’església de les mentides i la hipocresia, i que cap altre tipus de família te cabuda en la legislació. Al meu entendre, l’ús de la paraula progenitor en tota normativa legal, condueix a donar cabuda legal a qualsevol tipus de família, tant les monoparentals com les de persones del mateix sexe.

Per altra banda, el tercer membre del trio de les cavernes, el senyor Vila, ens comentava que la família és tradicional i rabiosament moderna. Per mi, aquestes dues paraules, tradicional i moderna, no tenen cabuda en la mateixa definició de família, començant per el fet de que son paraules contradictòries. Suposo que els senyors convergents haurien de començar per fer algun curs de català, per començar a corregir aquests errors, i de passada haurien de començar a entendre que el concepte de família ha canviat radicalment, ja no és el concepte ranci i de l’antigor de pare i mare, sinó que en l’actualitat, el concepte de família va molt més enllà d’aquests termes.

Els convergents promouen el canvi, que amb ells al govern, el futur anirà a més. 25 anys de convergència ens ha donat l’experiència de que amb CiU al govern, Catalunya no ha anat a més, com a molt s’ha quedat igual. Amb els convergents no veurem la llum al final del túnel, sinó que m’atreviria a dir que ens endinsarem més i més cap a la caverna.

En un estat democràtic, l’única forma en que la independència pot ser proclamada és des de les organitzacions que el representen, en el nostre cas, el parlament de Catalunya i el Govern Català.

Prenent aquestes premisses, l’única forma vàlida i útil de construcció nacional és la que es fa des de les institucions catalanes. Així doncs, l’únic partit que representa l’independentisme és Esquerra Republicana de Catalunya.

El procés, tots sabem que no és un camí fàcil i que requereix valentia i voluntat. A Esquerra soms valents i decidits, i no ens amaguem dels nostres objectius, la proclamació unilateral d’independència de la nostra terra, però aquest procés no és immediat, i requereix un treball previ i dur de construcció nacional.

En els últims 8 anys, en que Esquerra ha estat al govern de Catalunya, se l’ha criticat durament per realitzar una tasca de govern importantísima, i és que mentre esquerra no tingui la força necessària per proclamar la independència, la tasca ha de ser millorar l’estat de Catalunya, construint des del govern la Catalunya del futur.

Mentre que en els 25 anys de CiU al govern, Catalunya era una regió sotmesa a Espanya amb un gran potencial latent, amb Esquerra al govern s’ha propiciat un canvi radical al nostre pais, dotant d’un nou estatut (rebaixat i lapidat per CiU i PP), millorant l’educació, el turisme, dotant de més força el Català, obrint delegacions del govern arreu del mon, establint ponts de comunicació entre Catalunya i la resta del mon, portant el nostre país a un dels més rics i importants d’europa.

Alguns ens titllen de botiflers i de venuts a espanya, però en el meu entendre, no entenen el joc de la política, de l’estira i arronsa, de la negociació. Per aconseguir tot el que s’ha fet des del govern, s’ha de renunciar a d’altres, però no treu importància a la tasca aconseguida.

La conjuntura actual mai ens havia apropat tan al moment de la proclamació de la independència, no ens podem deixar perdre aquesta ocasió, i portar al govern aquells que creiem en la independència, en un estat lliure, social i democràtic, és el moment que a partir del 28N, la gent valenta tiri endavant aquest país, i la gent valenta soms els d’esquerra.

Aquestes consultes, per molt que no tenen una validesa legal, si que són un acte de força que no podem permetre que es quedi en fum. Hem d’aprofitar els resultats obtinguts, i fer-ne un ressò més enllà de les espanyes. Hem de mostrar, a la comunitat internacional que el poble de Catalunya, vol decidir, que el poble de Catalunya es troba sota la repressió de lleis antidemocràtiques i franquistes.

Hem de ser capaços, entre tots, d’exprimir al màxim aquesta nova porta que s’ha obert, i aconseguir que, l’estat espanyol, finalment, permeti un referèndum legal i vehicular sobre la independència de la nostra nació.

Lògicament, no serà fàcil. El govern de Madrid, té por, tremola de por amb totes aquestes espurnes que s’encenen als municipis del Principat, i posarà tot el seu aparell per posar pals a les rodes a tot el procés. Però no hem de defallir, els que portem temps lluitant per la independència, estem acostumats als murs espanyols, i tot i així, mai no parem de picar-hi amb totes les eines que tinguem a l’abast.

La societat catalana, ens hem d’unir tots a una contra l’aparell repressor de l’estat espanyol, i travessar tots junts la porta que ens conduirà cap a la llibertat i independència del nostre poble.

Des de sempre, els catalans, sobretot els que tenim més tendències catalanistes i independentistes, ens hem queixat del imparable centralisme de Madrid. Ens hem queixat sempre de les constants decisions inadequades que el govern de les espanyes ha pres en nom del nostre país, sense tenir en compte la realitat del nostre territori.

Per això, sempre hem estat reivindicant el traspàs de competències a favor de la generalitat, amb la esperança, segurament il·lusa, de que el nostre govern legítim, ho faria millor, ja que coneixeria més detalladament les necessitats reals. Però per desgràcia, no és així.

A Catalunya, de forma solapada i encoberta, existeix un altre centralisme, un del qual, molts pocs ens queixem, i es que Barcelona, i tota la rodalia de la ciutat, s’emporta la majoria de recursos.

Des del meu humil punt de vista, els catalans ens queixem sempre del centralisme de Madrid, i alguns polítics ho utilitzen com a excusa i pal de bandera, per encobrir el fet que, ells mateixos, fan exactament el mateix que el govern de les espanyes. El centralisme de Barcelona és exasperant. Només ens hem de fixar, per exemple, amb les comunicacions per carretera. El transport públic, per exemple, és un clar exemple. A l’àrea de Barcelona, tenim trens i autobusos que connecten la majoria de poblacions i racons de la zona, amb una freqüència d’uns 10 o 15 minuts. Aquí, per anar al poble del costat, possiblement hauràs de fer transbord, agafar dos autocars diferents, i possiblement, un viatge que tardaria 20 minuts en cotxe, et passes dues hores, entre esperes i viatges.

També, podem fer una ullada a una notícia que va aparèixer ahir al diari que, realment em va sorprendre. I es que, segons deia el Diari de Girona, els Jutjats de Girona, han rebut el material informàtic antic que la nova ciutat judicial de Barcelona ha rebutjat per antiquat i desfasat.

Aquest centralisme barceloní, més silenciat, ha de començar a posar-se al punt de mira dels polítics de les comarques, hem de reivindicar el mateix que reivindiquem a Madrid, la descentralització, no només administrativa, sinó també dels recursos, que, al cap i a la fi, és el que realment ens importa i interessa.

El passat dijous, el senyor Valls ens parlava de traïcions, de divisió del Nacionalisme i de que ERC s’havia venut a espanya.

Doncs bé, m’imagino que el Sr. Valls no deu tenir memòria i si en té, no deu voler recordar els “crims” del passat.

Recordo amb claredat l’any 99, que esquerra es va oferir a CiU per un pacte i aquests, el van rebutjar per mantenir la seva llarga aliança amb la dreta espanyola més rància, el PP.

Tal i com va dir en Carod fa uns anys, CiU ens ha ignorat i menyspreat repetides vegades per pactar amb la dreta espanyola, i al final un se’n cansa.

Ara doncs, que no ens vinguin a nosaltres a criminalitzar per un pacte progressista amb el PSC, ja que almenys, esquerra està al govern per defensar els interessos de Catalunya, cosa que els senyors de CiU com molt bé ens han demostrat en repetides vegades, només actuen per benefici propi i per la fotografia del diari.

És indignant i escandalos questionar la independència i professionalitat dels treballadors i treballadores que dia a dia, ens ofereixen ràdio i televisió públiques de gran qualitat. És una falta de respecte flagrant atacar la CCRTV simplement, perquè no es diu el que el PSC creu convenient.

Els professionals de la CCRTV ens demostren, dia a dia, la seva gran capacitat de treball, la seva objectivitat i les seves qualitats, oferint-no, doncs, la millor televisió pública de la península, superant, amb escreix, la majoria de televisions privades.

Crec, doncs, que el senyor Ferran o el senyor Mas, tots dos del PSC, haurien de dimitir, tant per la seva incompetència, com per atacar públicament, un ampli sector de la societat que treballa en els mitjans de comunicació.

Ara, adunto el manifest creat per demanar un mitjans de comunicació lliures de pressions polítiques, que en l’hora actual, té 226 adherits.

rran de les reiterades declaracions dels darrers dies fetes en nom del PSC per part de Joan Ferran, Portaveu Adjunt de tal partit, i creient en la necessitat vital d’iniciar la següent campanya per la salut democràtica i de llibertat de premsa, les JERC Comarques Gironines impulsa la obertura d’aquest portal tot cridant els ciutadans a signar per manifestar el seu rebuig i més rotund NO a les pressions polítiques envers els mitjans de comunicació i informació.

En vista de la pressió directa que ha practicat els darrers dies el PSC, en aquest darrer cas als mitjans de comunicació públics de Catalunya, i creient, doncs, que aquesta iniciativa que hauria de sorgir de la societat civil s’estava fent esperar massa, les JERC Comarques Gironines hem cregut convenient iniciar-la com a punt d’unió de tots els ciutadans que , independentment de la seva opció política, es mostren fermament en contra de les pressions que els sectors polítics dominants puguin exercir sobre els mitjans de comunicació tan públics com privats. Així doncs, presentant-nos com a ciutadans anònims, catalans i catalanes, i amb independència de la nostra opció política, fem una crida a sumar-se a la campanya a tots aquells ciutadans, associacions i organitzacions de qualsevol caire que:

1. Apostin per la llibertat d’opinió i de premsa, la pluralitat i el respecte a la coincidència o discrepància envers qualsevol opció política respectuosa amb els drets humans.
2. Es mostrin fermament contraris i molestos amb les pressions exercides pel PSC a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que pretenen que la Corporació adopti criteris d’informació segons si es beneficia o no al partit esmentat, en comptes de fer-ho seguint criteris d’estricta objectivitat.
3. Creient en la importància d’uns mitjans de comunicació lliures a l’hora d’informar, vulguin demanar als periodistes que exerceixen a Catalunya que no es deixin pressionar pels poders públics i, així doncs, que denunciïn públicament i sense embuts qualsevol xantatge o pressió que se’ls exerceixi per part de tercers, com ha estat el cas dels darrers dies.
4. Creuen en el model de Televisió i Ràdio Nacionals, amb objectivitat, dirigits a Catalunya i a la seva gent, així com també per als diversos territoris de parla catalana, que són per als que emeten, i que segueixin amb la seva tasca de normalització lingüística i reflectora de la identitat i història innegables del poble de Catalunya, model també posat en dubte a les pressions.

Els sotasignats d’aquest manifest creiem que aquesta reacció no podia esperar més. Ja ens vam sentir esgarrifats quan el passat mes de març el cap de comunicació de José Montilla, Antonio Bolaño, va amenaçar el redactor cap de política del diari La Vanguardia, amb la frase textual de ” Te juro que no voy a parar hasta joderte“, si no deixava de publicar un article que no considerava del seu al grat. Acceptant les disculpes de Bolaño i escoltant les paraules de Joaquim Nadal, el qual declarava que “ni es pressionen, ni es pressionaran els mitjans de comunicació”, ara ens trobem davant un episodi de clar assetjament cap a la CCRTV en el seu conjunt. Per descomptat, ens sembla igualment greu la pressió a grups privats de comunicació, però tanmateix, considerem que fer-ho als mitjans públics és el súmmum de l’inacceptable i l’expressió més clara d’allò que és rebutjable.

Ja en conclusió, i tot recordant-nos aquestes actituds a temps que crèiem superats, aquest manifest promogut per i per a ciutadans catalans vol ser un avís directe als sectors polítics corresponents per dir PROU a les pressions des d’altes instàncies al periodisme en el seu conjunt, i també per a donar, des d’aquí, tot el nostre suport als professionals que conformen i treballen dia rere dia a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, i que no deixen de ser això: professionals.

www.perlallibertatdepremsa.cat 

Després de quatre anys, amb en Pere Aragonès al capdavant de la organització, era important realitzar una renovació profunda de la organització, fer u canvi de rumb, renovar els objectius i avançar cap a la construcció nacional, en un moment en que, els constants atacs de l’Espanya intocable i el caos generat per una inversió en infraestructures completament deficitària , estan a l’orde del dia.

Amb aquest rentat de cara, les JERC pretenem endurir el discurs i no deixar-nos doblegar ni intimidar per l’espanya implacable, i això, ho aconseguirem amb una important reestructuració organitzativa intern, una millora de la projecció externa, un enfortiment de les relacions internacionals i sobretot, per un enfortiment de la base militant de les JERC arreu del territori.

Ara, hi han dos anys per endavant perquè la nova permanent treballi de forma continuada per assolir els objectius.

Finalment, no podria finalitzar sense donar la més profunda felicitació a en David Pujol i en Marc Puig, companys i amics de Comarques Gironines, que han entrat a formar part de la nova direcció nacional de les JERC.

En el primer vídeo que apareix, el senyor Mas ens fa un anàlisis de la situació en infraestructures que viu l’estat Català en l’actualitat. Lògicament, dona la culpa al tripartit i al govern espanyol, i arriba a insinuar que el govern de Pujol, alguna cosa i va a tenir a veure. Aprofitaré, per fer un anàlisis de la situació en que viu el país.

Crec, que l’anàlisi de la situació actual, sincerament, no és dels més complexos ja que, les coses, es veuen ben clares. Tenim, per una part, un govern Pujol, que no es preocupa per les grans infraestructures com ara el TGV, els aeroports i els ports, i s’entreté a jugar amb els pressupostos de mínims que aconsegueix, alegrement, del govern de madrid. Per l’altra banda, tenim el govern del PP, que no té cap interès en Catalunya, i no és preocupa excessivament per les infraestructures del país.

Llavors, arriba el canvi. La dreta espanyola es arraconada, i la dreta espanyola “nacionalista catalana” es desbancada del poder de la Generalitat, i entra en joc uns suposats governs de progrés. Esquerra, per la seva banda, apreta a Madrid per millorar les infraestructures precàries de Catalunya, que ja començaven a sofrir problemes importants, i a Catalunya, impulsa la renovació de l’Estatut, que contempla el traspàs de les infraestructures aeroportuàries i ferroviàries. Amb el tema estatutari, el senyor Mas lapida l’estatut del parlament per una fotografia, i el senyor Zapatero, accelera les obres del TGV per poder-se fer la foto del president que fa arribar l’alta velocitat a Barcelona. En aquest punt, sumat a les deficiències infraestructurals que s’han anat acumulant per falta de la inversió adequada, provoquen talls a rodalies, talls a la xarxa elèctrica o col·lapses a les autopistes.

El més fàcil, és donar la culpa al govern de torn quan, en aquest cas, hem de fer servir la memòria per veure que no és un problema dels governs de torn actuals, sinò del dèficit històric inversor a Catalunya, que ha culminat en l’actual situació caòtica. L’estat espanyol, ens ignora i no compleix amb les obligacions vers el poble Català, i CiU, una vegada més, està sota el recel, les ànsies de poder i el control dels poders fàctics espanyols. Només ens queda el pas de la autodeterminació, ser un poble lliure, perquè els Catalans podem gaudir de les infraestructures que necessita el nostre país.

Esteve Blanch Sanmartí
Portaveu de les JERC Pla de l’Estany

El partit ha fet darrerament una aposta arriscada per prioritzar les polítiques d’esquerra i per formar part d’un govern de coalició, fórmula a la qual ningú estava acostumat. A més a més, els votants d’Esquerra esperen sempre un missatge o una acció clarament independentista.

És del tot normal que un partit vulgui marcar el seu perfil, per alguna cosa existeix. El que no és normal és la incidència mediàtica i la pressió institucional que s’aboca sobre els independentistes, diguin el que diguin. Ho van fer amb l’Estatut i s’ha repetit ara amb la polèmica sobre l’autodeterminació o el traspàs de l’aeroport del Prat.

Hi ha dues maneres de mesurar i a l’esquerra independentista sempre se la tracta amb la màxima severitat. Ens hauríem de preguntar per què.

Esteve Blanch Sanmartí
Article publicat al diari El Punt, edició del 13 d’abril del 2007

Esteve Blanch Sanmartí
Portaveu de les JERC Pla de l’Estany

Esteve Blanch Sanmartí.
Portaveu de les JERC Pla de l’Estany